Tradicions

Bolos Serranos

El bolo andaluz o bolo serrano és una de les més velles tradicions que encara perduren en el sud d’Espanya. Es tracta d’un joc molt arrelat en el Parque Natural de las Sierras de Cazorla,Segura i las Villas, i en l’actualitat està considerat com l’únic esport autòcton d’Andalusia. No hi ha massa dades sobre l’origen d’aquest esport encara que diferents hipòtesis ho situen enla Conquesta als àrabs i altres durant l’Edat Moderna (segles XVI-XVII).

La singularitat de els bolos serranos radica que, a diferència de les modalitats més esteses i conegudes, no estracta només de derrocar les bitlles, que ací es diuen “mingos”, sinó que es premia el llançar-los el més lluny possible després de l’impacte amb la bola. En el nord de la Península existeixen algunes modalitats que tenen el mateix objectiu i que reben el nom genèric de “pasabolo”.

Existeixen dues modalitats:

  • Bolo andaluz valle. La modalitat de Valle es juga amb tres mingos i conserva normes i llances de joc que procedeixen de les bitlles medievals (birlos), sent la més antiga, encara que menys practicada, de les dues que actualment existeixen. Es tracta d’un joc de bitlles mixta (pasabolo i enderrocament).
  • Bolo andaluz montaña. La modalitat de Muntanya, o Alta Muntanya, és una derivació del’anterior i es juga només amb un bolo, on se suprimeix material i llances en el joc –economia serrana-, sent l’única modalitat peninsular que presenta aquesta característica. Estracta d’un joc de pasabolo pur.

Matança

La matança del porc és un procediment habitual de sacrifici d’un o diversos porcs amb l’objecte d’aprofitar la seua carn i sovint per a proporcionar embotits durant un any per al’alimentació d’una família serrana La matança, també, és motiu de reunió, participació i “jolgorio” per a familiars, amics i veïns, sense que la seua presencia solament seria un tediós procés d’intendència i preparació culinària.

Elaboració de licors

Anis de Viter del partido de abajo, pacharán, mistela, licor de codony

La Jota Serrana

Sens dubte la jota serrana, és la qual marca el nucli preferit de les danses populars, malagueña serrana, pasdobles, mazurcas, fandangos robaos, seguidillas, toreras,fandanguillos , minué i polcas completen la gamma. Jota serrana: se situen en cercle homes i dones, iniciant el ball amb el peculiar “saludo serrano”.

La trashumancia

Cada hivern, des de fa segles, una part important de la cabanya ovina de Santiago-Pontones emprèn el llarg camí de baixada cap als pastos de la Sierra Morena, on passen diversos mesos alimentant-se de les pastures del clima d`hivern suau de les terres baixes. Quan la primavera estiga complida i esgotats les pastures d’aqueixes zones, faran el camí de tornada a les seues cases en l’Alta Muntanya, que en aquells dies ja comença a créixer l’herba